Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calasanç va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) l’ 11 d’octubre de 1799, en una família humil de corders.

Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calasanç va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) l’11 d’octubre de 1799, en una família humil de corders. Quan encara era una nena va quedar orfe de pare, i com que era la germana més gran, va haver de compaginar el seu treball de puntaire per ajudar a la família, amb la seva vida d’oració i el seu apostolat marià i catequètic docent amb les nenes.

Paula Montal constata la falta d’accès de la dona a la cultura i la discriminació educativa que vivien les nenes. Paula Montal sent la crida de Déu per dur a terme aquesta missió. El 1829 funda a Figueres la seva primera escola. Va continuar fundant escoles a Arenys de Mar, Sabadell, Igualada, Vendrell, Masnou, Girona, Blanes…

Paula Montal se sent totalment identificada amb el carisma calasanci, des de la seva primera fundació a Figueras vol viure l’espiritualitat i les regles de Sant Josep de Calasanç.

A Sabadell, ajudada pels Pares Escolapis,  el 2 de febrero de 1847, ella i les seves primeres companyes professen com a Filles de Maria Escolapies. Allí fan els vots de pobresa, obediència, castedad, als que afegeixen un quart vot de dedicació a l’ensenyament.

La Congregació té l’aprovació del bisbe de Girona el 1851, i la pontifícia de Pius IX el 1860. El 1865 les Filles de Maria, Religioses de las Escoles Pies, obtenen l’aprovació civil de l’Institut per la reina Isabel II. És la fundadora de la primera congregació femenina española del s. XIX, dedicada exclusivament a l’educació, amb un marcat caràcter popular.

La finalidad de la seva misió és “ensenyar a les nenes: Pietat, labors de mans i lletres” plasmat en un lema: “Salvar a las famílies ensenyant a les nenes l’amor a Déu”.

PIETAT I LLETRES

En les seves escoles, regidas per reglaments propis, les nenes viuen i aprenen “la pietat i les lletres“, lema calasanci per excel·lència. És una escola diferent: Mariana, popular, funcional, flexible i oberta.

Les seves mestres es perfeccionen en les metologies “més útils i senzilles”, compaginant el treball amb el bon tracte, la seva autoritat amb la bondat més exquisita.  En les seves classes actuen amb disciplina preventiva, utilizant mitjans disciplinaris indirectes.

Després de dedicar seixanta anys a l’educació integral de la dona com a mitjà salvador de les famílies, el 26 de febrero 1889 mor a Olesa de Montserrat.